Ruptura del lligament encreuat posterior

El genoll és una de les articulacions més complexes del cos i està sotmès a grans esforços. Està format per la unió del fèmur, la tíbia, el peroné i la ròtula, i la seva estabilitat es deu en gran part als lligaments, que connecten aquests ossos i en permeten el moviment controlat. Els principals lligaments del genoll són:

• Lligament encreuat anterior (LEA): Responsable de mantenir l’estabilitat anterior i rotacional del genoll.
• Lligament encreuat posterior (LEP): Controla el moviment cap enrere de la tíbia.
• Lligament lateral intern: Proporciona estabilitat al costat intern del genoll.
• Lligament lateral extern: Manté l’estabilitat al costat extern.

Causes i mecanismes de la ruptura del lligament encreuat anterior

El lligament encreuat anterior és fonamental per a la mobilitat i estabilitat, especialment en esports que impliquen girs bruscos, canvis de direcció ràpids o salts. Les lesions del lligament encreuat anterior solen ocórrer en situacions com:

• Desacceleració sobtada: Quan l’atleta redueix la velocitat ràpidament, el genoll es pot veure forçat a moure’s de manera inadequada.
• Canvis bruscs de direcció: Quan el peu es manté fix mentre el genoll gira, el lligament encreuat anterior pot estirar-se massa o trencar-se.
• Salt amb aterratge incorrecte: Si la força es distribueix malament durant l’impacte, es pot sobrecarregar el lligament.
• Contacte directe: Tot i que és menys comú, un impacte directe al genoll també pot ser una causa de lesió.

Els esports com el futbol, el bàsquet, l’esquí i el rugby són particularment susceptibles a les ruptures del lligament encreuat anterior.

 Diagnòstic i intervenció quirúrgica

El diagnòstic d’una ruptura del lligament encreuat anterior es realitza normalment a través d’una exploració física, que inclou maniobres com el Lachman test, i es confirma amb proves d’imatge com la ressonància magnètica (RMN).

La cirurgia es fa normalment a través d’una artroscòpia i consisteix en una reconstrucció del lligament. Els cirurgians utilitzen tendons d’altres zones del cos, com el tendó rotulià o l’isquiotibial, per reemplaçar el lligament trencat.

Un cop aplicada l’anestèsia al pacient, es fan unes petites incisions al voltant del genoll per on s’introdueix l’instrumental necessari per a la intervenció. 

Primerament, es retira el lligament lesionat i es prepara l’empelt amb el tendó del propi pacient (també pot ser d’un donant o del banc de teixits). Després, es perforen uns túnels a la tíbia i fèmur per on passarà el nou teixit, que es col·locarà al mateix lloc i direcció que l’anterior lligament encreuat anterior. 

 L’empelt es fixa a l’os amb cargols o altres dispositius.  Amb el temps, els túnels s’aniran cobrint de teixit i donaran més subjecció al nou lligament.

 Recuperació i rehabilitació

La recuperació d’una reconstrucció del lligament encreuat anterior és un procés llarg i estructurat. Pot durar entre 6 i 12 mesos, depenent de l’edat, l’estat físic del pacient i la seva dedicació a la rehabilitació. Els punts clau del procés de recuperació són:

• Fase inicial (1-2 setmanes): Control del dolor i inflor, així com la recuperació de la mobilitat bàsica del genoll.
• Fase intermèdia (3-12 setmanes): Reforç muscular, especialment del quàdriceps i els isquiotibials, per restaurar la força i estabilitat.
• Fase avançada (4-6 mesos): Treball de funcionalitat esportiva, incloent exercicis específics de salt, carrera i canvis de direcció.
• Tornada a l’activitat esportiva (6-12 mesos): Una vegada superades les proves funcionals de força i estabilitat, l’atleta pot tornar progressivament a l’esport.

En definitiva, la ruptura del lligament encreuat anterior és una lesió greu, especialment per a esportistes d’alt rendiment. Amb una intervenció quirúrgica adequada i un programa de rehabilitació rigorós, és possible recuperar la funcionalitat completa del genoll, tot i que la tornada a l’esport pot requerir paciència i dedicació. Una bona preparació física, tècnica i preventiva pot reduir significativament el risc d’aquesta lesió.

Durant tot el procés és un gran avantatge disposar d’una assegurança de salut com la de Mutuacat, per reduir els temps d’espera i gaudir de la millor atenció tant en el diagnòstic com en la intervenció quirúrgica i la rehabilitació.

I si t’ha agradat aquest article, descobreix més continguts interessants al blog.