Consells de salut i seguretat

TRAVESSA MATAGALLS MONTSERRAT

Mutuacat, partner mèdic odicial de la Matagalls Montserrat

Matagalls Montserrat

Com actuar després d’una caiguda en la travessa

El terreny irregular i el cansament acumulat augmenten el risc de caigudes. Saber com actuar immediatament pot marcar la diferència entre continuar amb seguretat o agreujar una lesió.

Quan el cos deixa de llegir bé el terreny

En una travessa llarga, com la Matagalls Montserrat, la fatiga no només cansa, sinó que a més, altera la manera com el cos es mou i percep el terreny.

Progressivament, baixa la precisió de la trepitjada i, alhora, també disminueix la propiocepció. Per tant, el cos calcula pitjor la posició de les articulacions. En definitiva, el cos reacciona més lentament davant dels obstacles o canvis del terreny. Això fa que sigui més fàcil relliscar o torçar-se un turmell.

A més, la foscor complica la lectura del terreny. Encara que es porti un frontal, les ombres i els contrastos poden fer que el terra sembli diferent del que és realment.

Per això, fins i tot els participants experimentats poden ensopegar en un moment de distracció o cansament.

Després d’una caiguda: aturar-se i valorar

Després d’una caiguda, primer de tot, cal aturar-se i valorar l’estat general.  ja que de vegades, l’impacte pot semblar menor, però els símptomes poden aparèixer minuts més tard. A més, l’adrenalina pot amagar el dolor inicial.

Per tant, uns minuts de pausa permeten observar amb més fiabilitat què està passant.

En aquests moment, però, cal tenir en compte un risc que sovint passa desapercebut: el fred.Quan el cos deixa de moure’s, la temperatura corporal baixa i la humitat de la suor accelera aquest procés. Per això, convé abrigar-se mentre es decideix. Posar-se una jaqueta seca o un paravents evita perdre temperatura mentre es valora la situació.

Tres criteris per decidir si es pot continuar

Per decidir amb criteri si es pot continuar la travessa, cal fixar-se en alguns indicadors  importants.

La funcionalitat

En primer lloc, cal preguntar-se: És possible caminar sense compensacions exagerades o coixesa marcada?

Si és així, es pot continuar amb prudència. Tot i això, és recomanable reduir el ritme i anar revisant sovint com evoluciona la zona afectada.

En canvi, si hi ha una sensació clara d’inestabilitat o costa mantenir el pes sobre la zona afectada, convé evitar carregar-la. Per exemple, els bastons poden ajudar a reduir la càrrega sobre la lesió. També es pot improvisar un embenatge compressiu amb una bena, un buff o una peça de roba per donar una mica més de subjecció a la zona afectada.

L’evolució del dolor

En segon lloc, cal fixar-se si el dolor es manté estable o augmenta progressivament amb el pas dels minuts. Si el dolor és lleu i no creix, es pot provar de continuar. Tot i això, cal vigilar-lo i evitar ritmes exigents.

Per contra, si el dolor augmenta, és un senyal d’alerta. En aquest cas, convé parar i aplicar mesures locals. Si es disposa de fred (per exemple una ampolla d’aigua freda o una bossa amb líquid) es pot aplicar sobre la zona uns minuts. L’aplicació ha de ser breu i intermitent ja que uns minuts són suficients per ajudar a controlar la inflamació inicial.

La localització de la lesió

El tercer criteri que cal valorar és on es troba la regió afectada. No totes les zones tenen el mateix risc, i això condiciona la decisió que cal prendre. 

Per exemple, un impacte al cap exigeix sempre prudència. Per tant, cal aturar-se, observar símptomes i evitar reprendre la marxa immediatament. 

Igualment, un cop a costelles pot afectar la respiració. En aquest cas, cal comprovar si inspirar profundament genera dolor limitant. Si el dolor impedeix respirar amb normalitat, és preferible no continuar. La fatiga i l’esforç poden empitjorar la situació.

En el cas del genoll o turmell, el criteri és el suport, és a dir, si s’hi pot  carregar pes amb certa normalitat, o no. En aquests casos, pot ser útil fer una immobilització bàsica. Per exemple, amb una bena que limiti el moviment o reforçant amb peces de roba. Així es redueix el risc d’empitjorar la lesió.

Finalment, si hi ha dubte, és preferible no continuar.

Senyals d’alerta clars

Hi ha situacions en què continuar no és una opció segura. Reconèixer-les permet evitar complicacions i prendre decisions amb criteri.

Cal aturar-se i activar l’assistència si apareix:

  • Dolor incapacitant, que impedeix moure’s amb normalitat o no millora amb una breu pausa.
  • Impossibilitat de caminar o recolzar el peu, amb pèrdua clara de recolzament o equilibri.
  • Símptomes neurològics, com mareig, confusió o visió borrosa després d’una caiguda.

 

En aquests casos, continuar no és prudent. Per tant, cal activar els canals d’assistència i esperar indicacions.

Aquests consells  s’emmarquen en el compromís de Mutuacat, partner mèdic oficial de la Matagalls Montserrat, amb una pràctica segura de l’esport.
Que tingueu una bona travessa i que cada pas sigui una decisió encertada.

Etiquetes: Travessa, Matagalls Montserrat, caiguda, fatiga, dolor, lesió

Mutuacat et regala 1 any de telemedicina

Exclusiu participants Mm

Telemedicina Mutuacat

Consultes mèdiques, nutrició i atenció 24 h Allà on siguis i quan ho necessitis.

Qui som

Som l’asseguradora de l’esport!

Cobrim els accidents esportius de federacions de tot l’Estat, consells esportius, lligues de futbol i bàsquet (no federat), gimnasos, piscines, grups esportius, curses populars.

Gaudeix de la tranquil·litat de confiar en una mutualitat ètica i propera, que sempre estarà al teu costat!

Contacte

Vols informació sobre les nostres assegurances?

Newsletter

Subscribe to our newsletter

[wpforms id="468"]